QdC Espurn@: ESTATGES VEGETALS

FONT: http://www.cienciesnaturals.com/biologia/ecolog4.html
FONT: http://161.116.68.83/botanica/12.com.veg.htm

Si observem un paisatge qualsevol del nostre país ens adonarem que està constituït per boscos, prats, conreus, matolls, i altres formacions vegetals i que passen d'unes a altres de manera abrupta o a través de zones de transició. Així, en les serralades de muntanyes trobem que les comunitats vegetals es disposen en faixes o bandes que se succeeixen regularment; aquesta disposició s'anomena zonació i les faixes principals que s'hi poden destriar des de la base fins al cim s'anomenen estatges de vegetació:

FONT: http://www.cienciesnaturals.com/biologia/ecolog4.html

MIREM-NOS-HO PAS A PAS?

REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES I ESTATGES DE VEGETACIÓ

Com ja sabem, el clima és un dels principals factors condicionants del paisatge vegetal. Els gradients de temperatura, pluviositat, nuvolositat,... (com altres menes de gradients ambientals) determinen la disposició de la vegetació en franges o zones perpendiculars a la direcció del gradient.
A Catalunya (i també a la Península ibèrica), hom distingeix tres grans zones de vegetació, corresponents a les tres regions biogeogràfiques de l'Europa occidental. Aquestes zones se succeeixen de sud a nord i moltes vegades també, a les muntanyes, de baix a dalt.

Terra baixa mediterrània: territori comprès aproximadament entre el nivell del mar i els 800 m d'altitud, de clima sec a l'estiu, hiverns relativament suaus i insolació intensa. Com a resposta, hi predominen les comunitats formades per plantes de fulles petites o no gaire grans, perennes i sovint piloses. Els arbres tenen les arrels profundes i les capçades arrodonides. Inclou els dominis dels alzinars i de la màquia litoral de llentiscle i margalló. A les muntanyes, constitueix l'anomenat estatge basal.
Muntanya mitjana eurosiberiana: territori comprès aproximadament entre els 800 i els 1600 m, de clima humit tot l'any i hiverns freds. Les plantes no han d'economitzar l'aigua i tenen les fulles amples i caduques per tal d'estalviar energia durant l'època desfavorable. Inclou els dominis de les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig i de pinassa. Correspon a l'estatge montà.
Alta muntanya boreolpina: territoris situats per damunt dels 1600 m, de clima alhora humit i fred, amb nevades durant bona part de l'any, però també amb insolació intensa. Hom hi distingeix:
- estatge subalpí: territori comprès entre els 1600 i 2300 m. Correspon al domini de les pinedes de pi negre i de les avetoses.
- estatge alpí: territoris situats més amunt dels 2300 m. El clima, fred, i la persistència de la neu durant molts mesos, no permeten la formació de boscos. Correspon al domini dels prats i de les landes alpines.
- estatge subnival: comprèn només els cims i carenes de més de 2900 m, que conserven clapes de neu i glaç ací i allà durant tot l'any. La vegetació està formada per plantes disperses, que no arriben a formar comunitats.

Els límits altitudinals indicats són orientatius i poden variar força segons les condicions locals, en particular l'exposició dels vessants.
En general, als vessants orientats al sud (solells), més calents i eixuts, els límits entre les zones i els estatges se solen situar a més altitud que als vessants exposats al nord (obagues), més humits i freds.