COMUNITATS VEGETALS

FONT: http://161.116.68.83/botanica/12.com.veg.htm  

VEGETACIÓ I COMUNITATS VEGETALS
  • Hom denomina vegetació el conjunt de vegetals que cobreixen la superfície terrestre. La distribució d'aquests organismes s'explica sobretot per les condicions ambientals, en especial pel clima i les característiques físico-químiques del substrat (i encara per l'activitat de l'home).
  • Atès que els organismes vegetals viuen fixes, cal que es trobin ben adaptats a les condicions ambientals de l'indret on viuen; per exemple, moltes de les plantes dels països secs, com ara els cactus, acumulen aigua per tal d'evitar la deshidratació.
  • Anomenem població vegetal el conjunt de vegetals d'una mateixa espècie que conviuen en un lloc determinat.
  • El conjunt de comunitats vegetals que viuen en un determinat territori en configuren el paisatge vegetal.
  • La vegetació d'un indret sol experimentar canvis, naturals o induïts, al llarg del temps. Per exemple, quan un camp de conreu és abandonat o un indret pateix un incendi, hi apareixen comunitats vegetals diferents de les preexistents, que en molts casos se substitueixen en el decurs del temps de manera ordenada. Aquest fenomen s'anomena successió vegetal.
  • El conjunt de comunitats que se succeeixen en un mateix lloc rep el nom de sèrie de vegetació.
  • Segons les condicions inicials, hom distingeix dos tipus de successió:           

  1. Primària: s'inicia a partir d'un substrat mineral en el qual no hi ha hagut mai vegetació (roques, dunes, illes de nova formació,...) i comporta alhora la formació de sòl. En el cas de les terres mediterrànies, la successió primària a partir d'una roca nua passaria per un seguit d'etapes, corresponents les següents comunitats:
    - comunitats de líquens i algues: meteoritzen la roca afavorint l'acumulació i retenció de partícules minerals i matèria orgànica, que formen un sòl incipient.
    - comunitat de molses: reté més partícules, augmentant el gruix del sòl.
    - herbassar: comunitat de plantes herbàcies de creixement ràpid i cicle curt que es desenvolupen a les èpoques en què el sòl és humit. Les arrels engrandeixen les esquerdes i el gruix de sòl augmenta.
    - matollar: comunitat vegetal de densitat variable, constituïda per mates i arbusts baixos.
    - bosc: comunitat vegetal més o menys densa i estable, instal·lada en un sòl ben desenvolupat; hi predominen els arbres, que generen al dessota seu unes condicions microclimàtiques particulars.
  2. Secundària: té lloc a partir de la destrucció total o parcial de la vegetació (causada per tales, inundacions, incendis, etc.). Comença a partir d'un sòl ja format, per bé que més o menys alterat, que sovint conté llavors o parts de vegetals que han sobreviscut a la pertorbació. Es tracta, per tant, d'un procés de reconstrucció de la vegetació.

    SUCCESIÓ PRIMÀRIA

    SUCCESIÓ SECUNDÀRIA
    a) pedruscrall, b) prats, c) garriga amb coscoll, d) encinar

FONT: http://161.116.68.83/botanica/12.com.veg.htm